Pillars and Tongues + My Name Is Nobody en concert a Barcelona i Girona

Dimarts 4 de novembre al Niu, Barcelona
Pillars and Tongues + My Name Is Nobody A les 20:00 h.
Entrada: 6 €

------------------------------------------

Dimecres 5 de novembre al Cafè El Cercle, Girona
Pillars and Tongues + My Name Is NobodyA les 22:00 h.
Entrada: 6 €

------------------------------------------

Pillars and Tongues són un trío de Chicago, Illinois. El grup d’Evan Hydzik, Elizabeth Remis, i Mark Trecka constitueix un col·lectiu enfocat a l’abstracció de la forma i el llenguatge. El resultat de la seva exploració pren forma musical. Recordant a l’estètica usada pel jazz espiritual i les ensenyances d’ícones com Pharaon Sanders, on la creació de la música per sí mateixa pot ser vista com un mètode que postula l’apropament a conceptes molt més amplis, Pillars and Tongues utilitzen una composició espontània i orgànica, en la que els tres membres del grup comuniquen les seves idees. El resultat no és només música lliure, sino també una discusió musical que es revel·la com a conclusió llógica a una pregunta d’estudi, movent-se sempre cap a l’organització i la resolució. Els orígens de Pillars and Tongues es troben en la banda de folk-soul estrany Static Films, on els tres afinaren en col·lectiu el sentit de la música com a exploració. Al llarg d’una dècada de participació erràtica i esforços en aquell grup, Hydzik, Remis, i Trecka acabaren per destil·lar un core formidable, entenent-se a la perfecció entre ells durant els moments més brillants. Era l’esperit que anticipava una nova forma de resposta al canvi d’època. A On protection, la seva estrena amb Contraphonic, Pillars and Tongues presenten un retrat de com ha estat la història musical d’un trío que els ha vist viatjar al llarg i ample dels Estats Units diverses vegades, tocant tant treball composat previament com improvisat, adaptant-se a varietat d’ambients, funcionant en sótans, en esglèsies, i en parcs estatals. Han crescut com un llenguatge. Un llenguatge acribillat amb imatges i músiques de formes molt viscerals de l’art clarament nord americà: hi ha gospel i hi ha blues, hi ha folk, i hi ha fins i tot insinuacions al Tonalisme. (Veure les pintures d’Albert Pinkham Ryder.) Com a part del procés natural que ells mateixos han creat, en directe Pillars and Tongues ofereixen al públic més formes abstractes pel seu estudi intensiu. Amb motiu de la presentació de On protection, Pillars and Tongues estàn immersos en llargues gires, nord americana i europea, que coincidiran amb la publicació del seu nou treball aquesta mateixa tardor del 2008.

http://www.myspace.com/pillarsandtongues

------------------------------------------

Des del 2002, any en que va trobar una cassette de Palace Brothers oblidada cuidadosament en un vestuari, Vincent Dupas es convertí en My Name Is Nobody. També Will Oldham i la música folk americana són influències importants, tant importants com per oblidar-les de vegades i tornar-les als seus calaixos. Va gravar les seves primeres cançons en un quatre pistes, i es va trobar davant del públic en la gira europea amb el duet de math-rock: Room 204, l’any 2005, com si fos un jovenet Dylan provant de seduir a l’esverat públic de Black Sabbath. Va gravar el seu primer disc: I hope you're well, I am and I send you my fingers, a l’agost del 2005 amb l’enginyer de so: Miguel Constantino. El treball el va publicar el Collectif-Effervescence al maig del 2006. Les lletres de Vincent Dupas recreen el sentiment de l’inmens espai obert de l’Amèrica del Nord, un territori vulnerable que imposa el seus mites àrids, el negatiu del pintoresc somni americà. Per invocar aquesta atmòsfera, es murmura a ell mateix en Desert Foxes. Amb Erwan Fauchard al baix, Franzl O'Gautreau a la bateria, i Faustine Seilman al piano. Formació que l’ha acompanyat també pels escenaris de bona part de França i Europa. Encara que el nou treball: At the wolf pit, continua pel camí ja conegut de la música folk, Dupas no s’ha aturat aquesta vegada a la frontera dels Estats Units; sino que s’ha mogut cap a la música de l’Est, adaptant a l’anglès una vella cançó tradicional hongaresa: Hidegen fújnak a szelek, traduïda com a: Winds are blowing cold, i fins i tot es noten cops de vent que baixen d’Irlanda i Escòcia. Les històries de My Name Is Nobody parlen de Dèu, de la protesta, de morts injustificables, reflexions de maduresa, poder i meditació. Amb un to més clar, revisita Eye in the Sky d’Alan Parson Project, i l’àlbum es tanca amb una readaptació d’una cançó de la seva primera maqueta, una picada d’ullet especial per a cert amic.

http://www.myspace.com/mninmusic

------------------------------------------

Properes actuacions:

Dilluns 10 de novembre al Cafè El Cercle, Girona
TaughtMe
A les 22:30 h.
Entrada: 5 €

TaughtMe és el projecte del jove productor i compositor Blake Henderson. Des de la ciutat de San Francisco (California) escriu les seves cançons, les grava, i toca tots els instruments. Actualment presenta amb banda i per a bona part d'Europa el seu tercer disc, Lady, publicat ara fa tot just uns mesos pel segell de Luxemburg: Own Records. Anteriorment va publicar Ready To Go Under (2005) i Arms As Traps (2006), tots dos treballs amb el segell Exumbrella. Lady és una mescla d'electrònica casolana, folk, i rock reposat. Ni tant lo-fi com The Microphones, ni tant slowcore com Low, però aquestes dues referències i la d'una veu molt personal potser servirien per dibuixar el perfil de la seva obra. Emocore indietrònic o de quan Sunny Day Real Estate es troben amb The Postal Service.

http://www.myspace.com/taughtme

------------------------------------------